L’estratègia catalana del biogàs s’ha aprovat precipitadament, sense participació social i sota la influència directa de les empreses energètiques i de gestió de residus. Havia de ser un Pla del Biogàs, debatut al Parlament de Catalunya, i ha acabat sent una estratègia del govern purament tecnològica i econòmica, basada en el repartiment de subvencions i que deixa molt a desitjar en l’àmbit socioambiental i de la planificació territorial.
Les macrocentrals de biogàs redueixen l’autonomia de la pagesia en matèria de fertilització i creen dependència respecte a empreses foranies i grups inversors. Fems compostats i purins són fertilitzants orgànics que ben gestionats i utilitzats són una de les poques eines de què actualment disposa la pagesia. La creació d’un mercat especulatiu, vinculat a la producció energètica i en mans d’intermediaris acabarà passant factura i augmentant els costos de producció de la pagesia.
Mostrem la nostra oposició a què fems, gallinassa i palla siguin utilitzats per a la fermentació anaeròbica en plantes de biogàs, ja que aquesta matèria orgànica és necessària pel sòl agrari. A diferència dels purins que estan compostos bàsicament d’aigua, aquests components són fertilitzants amb un alta concentració matèria orgànica necessària per als sòls agraris. En el procés de producció de metà es destrueix part d’aquesta matèria orgànica, i això va contra la conservació de la fertilitat dels sòls i posa en perill la sobirania alimentària del país. Sol·licitarem que quedi prohibida la seva utilització en fermentacions anaeròbiques.
Amb el model tractament de purins en macrocentrals de biogàs, les granges ja no cal que disposin de terres on aplicar-los com a requisit per a la seva construcció o ampliació. D’aquesta manera, es trenca amb la noció de càrrega ramadera màxima d’un determinat territori i és una porta oberta a la creació de noves macrogranges i a la perpetuació del sistema de purins. Això suposarà el reforçament de la ramaderia industrial, deslligada de la terra, depenent de les importacions de pinsos, i ineficient energèticament.
El fertilitzant resultant de les plantes de biogàs és de pitjor qualitat que un compost orgànic ja que pot arrossegar residus de fangs de depuradora o d’indústria cap a la terra de cultiu, perjudicant la fertilitat i convertint-la en un abocador extens.
El sòl agrari és un bé a protegir. Només les plantes petites, vinculades a una explotació ramadera i pagesa, que no impliquin moviments de matèries orgàniques per carretera s’haurien de poder ubicar-se en sòl agrari.
No existeix una planificació territorial que estableixi límits ni criteris d’implantació d’aquestes infraestructures. Exigim un debat social per clarificar les necessitats reals d’aquesta tecnologia, el nombre de centrals i els volums màxims de residus a tractar per comarca, les distàncies màximes que poden viatjar els residus i el nombre màxim de residus no locals admissibles. Mentre això no es produeixi, reclamem una moratòria en l’aprovació de nous expedients.
Assemblea Pagesa, 10 d’octubre de 2024.
