GASTROTALL A LLEIDA

GASTROTALL A LLEIDA, EN FRONT D’AMETLLER ORIGEN I CONTRA L’AGROINDÚSTRIA

A Lleida, gastrotall contra l’agroindustria i les apropiacions

L’Assemblea Pagesa i Ciutadana de Ponent convoca una jornada sencera de lluita a Lleida en forma de gastrotall. Es tracta d’una forma de protesta en la qual es posa els aliments al centre, tallant vies de circulació rodada amb els productes que la petita pagesia local i agroecològica ja produeix i distribueix i organitzant activitats al seu voltant (cartell adjunt).

La fórmula ja va ser utilitzada per la Plataforma Pobles Vius en el tall de carreteres del pont de la puríssima en contra de la macrocentral de biogàs de la Sentiu de Sió.  Ara, aquesta proposta es trasllada a la ciutat i en front de la cadena alimentària Ametller Origen, considerarda un símbol de la colonització, perversió i confusió dels conceptes de proximitat, sostenibilitat i venda directa que la petita del pagesia del país ha anat popularitzant amb molts anys de lluita.

Ametller Origen, sota l’aparença de producte de proximitat participa plenament del model importador, promou el segell de Producció Agrària Sostenible amb l’administració però en realitat practica l’agricultura convencional; ven la imatge de petits productors però gestiona milers d’hectàrees de cultiu; fa campanyes enganyoses amb suposats productors locals com “el Jaume d’Os de Balaguer” que no existeixen; i promou el macroprojecte d’Agroparc  de 260 Ha al Penedés que compta amb una forta oposició social a la comarca. A més, l’obertura de la botiga d’Ametller Origen a Lleida està causant forts impactes en les petites botigues d’alimentació ja existents.

Les propostes de l’Assemblea Pagesa i Ciutadana

L’Assemblea Pagesa i Ciutadana vol aportar una posició clara al respecte del model de pagesia i alimentació i convoca a tota la ciutadania debatre’l. A Lleida convoca una assemblea oberta que es realitzarà el dissabte a la tarda a peu de carrer. En el manifest que s’ha publicat a www.somdelaterra.cat es plantegen aquests 12 punts (manifest adjunt):

1. Una petita pagesia amb estatut propi. Cal revertir el model d’agricultura industrial i d’empresariat agrari que comporta la desaparició de la pagesia i de la vida als pobles. Els petits no tenim futur dins el capitalisme alimentari ni tampoc a la seva ombra. Cal crear un estatut diferenciat per una pagesia autònoma, de petita escala, nombrosa, de proximitat i ecològica. I fer-ne la figura de referència del sistema alimentari.
2. Organitzar la producció i consum en clau de país. Cal definir les necessitats alimentàries en clau igualitària i de salut, mesurar els recursos disponibles i adaptar-hi la producció. Limitar les importacions i les exportacions i basar-nos en el principi de subsidiarietat (allò que es pugui satisfer en l’escala més petita no anar-ho a buscar en una de més gran).
3. Prioritzar l’agroecologia i la ramaderia extensiva. La pagesia no pot hipotecar els recursos futurs ni produir aliments que no generin salut. Ha de ser una prioritat restablir aquest equilibri. Però no podem caure en la industrialització i globalització del menjar ecològic i que esdevingui un sector més de negoci i de classisme. Cal aturar el creixement desmesurat de la ramaderia intensiva i anar cap a la producció extensiva, molt més eficient en termes energètics i conservadora d’ecosistemes. La ramaderia ha d’estar sempre lligada a la terra.
4. L’alimentació, una qüestió pública i comuna. Volem que l’alimentació sigui garantida en qualitat i quantitat a tota la població sobre la base de la petita pagesia. Que sigui entesa com una necessitat bàsica a garantir també de forma pública i comuna. Cal crear mecanismes i organitzacions lliures que la duguin més enllà del mercat capitalista i de la capacitat adquisitiva.
5. Abandó dels ajuts de la PAC i trànsit cap a una política alimentària pròpia. Volem una pagesia sense ajuts i aspirem a un sistema que retribueixi correctament la seva feina. Però entenem que és una activitat molt exposada als canvis ambientals i climàtics i que una renda bàsica pagesa, personal i de caràcter transitori, pot ser útil fins que no s’aconsegueixi aquest objectiu.
6. Aturar els macroprojectes en sòl agrari i garantir la funció social i ambiental de la terra. La terra és un bé comú i els sòls agraris tenen un valor ambiental, cultural i productiu que s’ha de preservar davant dels macroprojectes i l’especulació.
7. Garantir l’accés a la terra com a dret social. Fa falta més població pagesa i que tothom pugui accedir-hi. Cal aturar urgentment l’acaparament de la terra i l’apropiació per part de capitals que en distorsionen el preu real.
8. Aigua per a les produccions locals i no per a l’agroindústria exportadora. Cal posar criteris socials i ambientals de l’ús de l’aigua en temps d’escassetat, prioritzant les produccions locals i de la petita pagesia per davant de les exportacions de l’agroindústria. Prou infraestructures hidràuliques al servei de l’expulsió de la pagesia i dels beneficis de les empreses d’obra pública. No als transvasaments ni a les interconnexions de conques. Sí al reequilibri demogràfic.
9. Corregir les situacions d’injustícia que pateixen molts i moltes treballadores agràries, sobretot les temporeres.
10. Cultura alimentària pròpia i llavors tradicionals. Defensem la cultura  basada en els cultius tradicionals mediterranis, en les varietats locals, en el consum de temporada i la cuina tradicional. Cal aturar els organismes modificats genèticament, la proteïna animal i vegetal de laboratori, i tota la gamma de menjar ultraprocessat.
11. Contra la burocràcia i les apropiacions, desobediència. Cal aturar el sistema de reglaments, controls i paperassa amb què l’estat dificulta el desenvolupament de petits projectes. També les apropiacions dels topònims i d’altres elements de la cultura popular que fan les denominacions d’origen. I per canviar les lleis i les imposicions calen accions col·lectives de desobediència.
12. Assemblees pageses i ciutadanes. Aquest canvi difícilment vindrà de l’actual sistema de partits polítics i sindicats. Volem que es constitueixin assemblees arreu del territori per debatre’l i concretar-lo. Espais on treballem amb horitzontalitat,  apel·lant quan calgui a la mobilització.